De mals i cures
Mes sovint del que segurament voldríem ens adonem de quan equivocats estarem, i si el cor que tenim te una mica de sang corrent per dins seu, això ens dol, ens fa sentir traicionats; veiem com gent en la que confiàvem ens decep, reacciona de manera diferent a com esperàvem i si la confiança en ells era prou gran com per mirar-los amb admiració encara ens causarà una ferida mes gran i mes difícil de tancar al sentir-nos traicionats.
Sento com un punyal a la meva esquena es clava y com en la profunditat entre els meves costelles fa sang i dol, sento com poc a poc l'oblit el fa sortir enrere i la ferida es tanca, però mes a poc a poc del que jo voldria. Sento ràbia i sento llàstima per qui em va decebre, i a la vegada un remordiment em fa mes mal que una daga per no haver-me adonat de la traïció i seguir pensant que podia esborrar les taques del lleopard i esperar que es tornes un gat domestic.
En ocasions, la pell es tant dura i l'odi tan profund,
la enveja arriba tant lluny i la por fa desconfiar tant
que ja no hi ha tornada i la mà estesa es torna feblesa
per qui no la vol agafar.
Etiquetas: feblesa
posted by Crisol @ 10:38 p. m.
Deja tu huella: 0
