Carretera de sentiment

El cami era recte, suau i despejat, o aixo semblava. Les curves, quan les habia, poc tancades, curtes i de les que qualsevol pot agafar sense sortir mal parat.
Pero, va arribar la confiança, allo que ens fa confiar de que podem anar mes enllà i molt mes rapid perque l'experiencia ens aporta l'ausencia de por i la perdua de respecte. Vaig accelerar, intentant arrivar molt mes rapid a la meta que habia plantejat, tot i no saber quina era o no tenir el camí gaire clar.
Pero la confiança porta al despiste i aquest, a lo pitjor. I aixi va ser, cada cop el camí es va tornar mes escabros i la pendent era mes dura, la conduccio es feia imposible. Tot es tornà dificultos, costos, massa pesat per voler seguir endevant, ja no era un paseig sota els estels tot veient un cel d'estiu.
Arribà el moment de decidir i vaig accelerar tant com pugué, per frenar tot de cop i deixar anar tota la força; i com sempre en aquests casos, el cop va ser dur, vaig rodar, rebé ferides per tots costats i tot de sobte habia perdut tot alló per el que habia lluitat.
Resultat?: Vaig perdre 6 punts del carnet ...tot i no tenir-ne.
Etiquetas: conduint
Seguir

Siento en mi piel el abandono,
los sentimientos perdidos y jamas olvidados, heridas reabiertas,
añoranzas aun no olvidadas, dejadas en un momento y devueltas por la realidad;
ahora siento de nuevo dolor, y el pavor que dan los recuerdos dolorosos.
Puedo tener el poder en una mano y perderlo con la otra porque una duda, un temor, una mano temblorosa hace caer una copa de cristal
y estrellarse contra el suelo en mil pedazos, echa añicos,
como un corazon de cristal encerrado en si mismo.
Que es mejor?... no olvidar y recordar el dolor, o dejarlo atrás en un pasado olvidado y condenado a repetirlo igualmente... nacido para sufrir, para ser quien sabe que??.
Pensaste alguna vez el cauce que ibas a seguir, por donde transcurrir tu vagage??, pensaste en si te tocaria sufrir, hacer sufrir, o ver sufrir?,
en que posicion querrias ahora estar?...
yo elegi mi camino y así e llegado a un extraño destino que si bien no es el que quería, tampoco es el peor.
No estoy contento, pero se que algún día lo estare aunque ese día sea el final de toda existencia, el día en que se cumple la sentencia...
en realidad para que estamos aquí?, si no es para sufrir y morir,
para cumplir y seguir, pase lo que pase seguir.
Etiquetas: seguir