Carretera de sentiment
El cami era recte, suau i despejat, o aixo semblava. Les curves, quan les habia, poc tancades, curtes i de les que qualsevol pot agafar sense sortir mal parat.
Pero, va arribar la confiança, allo que ens fa confiar de que podem anar mes enllà i molt mes rapid perque l'experiencia ens aporta l'ausencia de por i la perdua de respecte. Vaig accelerar, intentant arrivar molt mes rapid a la meta que habia plantejat, tot i no saber quina era o no tenir el camí gaire clar.
Pero la confiança porta al despiste i aquest, a lo pitjor. I aixi va ser, cada cop el camí es va tornar mes escabros i la pendent era mes dura, la conduccio es feia imposible. Tot es tornà dificultos, costos, massa pesat per voler seguir endevant, ja no era un paseig sota els estels tot veient un cel d'estiu.
Arribà el moment de decidir i vaig accelerar tant com pugué, per frenar tot de cop i deixar anar tota la força; i com sempre en aquests casos, el cop va ser dur, vaig rodar, rebé ferides per tots costats i tot de sobte habia perdut tot alló per el que habia lluitat.
Resultat?: Vaig perdre 6 punts del carnet ...tot i no tenir-ne.
Etiquetas: conduint
posted by Crisol @ 1:53 p. m.
Deja tu huella: 1
