Via lliure
No es a mi a qui li toca jutjar al mon, pero que dimonis, despres de tot també i visc, no?, doncs potser tingui algun dret apart del de patir, exerciré el meu dret i em queixare de tot alló que no puc agrair, tot el que em fa mal o trobo desafavorit, seré egoista i mirare amb despreci alló que no m'interesi i demanaré mes del que puc asolir, ja se sap, demana sempre mes del que necesites per si et donen menys del que esperaries.
No em considero un cor negre tot i que la foscor sempre a sigut una de les meves amigues, camino sempre per la sombra pero no li faig fastics al sol, estiro la mà mes per donar que per recollir i procuro no creuarme mai en el camí d'aquells que no volen creuarse amb mi. Hi ha moments que penso ser una sombra en la nit, petit i difuminat, quan mes ben considerat em trobo be algú i em fot enlaire l'esperança i les espectatives, i lluitant cada dia per una vida ben amanida trepitjo amb compte, intento no perdre el nort oblidant les conviccions.
Pero no tot surt com un voldría, si mes no sol sortir sempre al contrari i del reves, ja se sap, que fer plans es deixar pasar la vida; intentar cumplir amb les espectatives de la gent de vegades es perdre de vista la teva vida i tot i evitar sempre una recompensa, som humans i a la llarga quan pitjor estás es quan trobes a faltar a aquells a qui vas abraçar i que no i son quan els pots necesitar.
Es molt dur veure la vida amb la claredat que dona la ment, sentir-la, estimarla i voler-la transformar, pero mes dur es torna el camí quan per mes que t'esforçis res no canvía i es desfà el nus de la corda que et mantenia i ara no ets res mes que un cos inert en caiguda lliure, sense destí, sense camí i sense saber que dir.
Etiquetas: perdut de nou
Capficat...
De vegades alço els ulls i tot mirant al cel em pregunto el perque de tants detalls, el perque de la soledat, el perque de la tristor, el perque de les mirades que no duen a cap lloc. Soc un anima mig trista i tres quarts alegra, puc somriure sempre, tot alegrant la mirada a qualsevol, no m'agrada encomanar la tristessa, pero quan no mireu, el meu cor s'enboira, abaixa el cap i plora; no i puc fer res, tinc anima trista, sento el mon que m'apreta i no em deixa respirar, no estic malalt i tampoc mi capficu, pero es que de vegades la soledat i la diferencia em fan mal. Jo també vull tenir un mon, una vida i un futur planejat, pero ara nomes soc un anima lliure que navega amunt i avall, tot esperant que la marea em dugui a algun lloc habitat.
Etiquetas: capficat
Arrodonint moments
Puc arrodonir els moments, pensar en sufriment i deixar fora sentiments,
pero no puc oblidar,
puc seguir endevant, mirant el terre o el cel,
puc continuar sempre fent camí, tot esperançat,
pendent d'un futur brillant o nomes docil i tendre;
puc entendre i fins i tot, asentir quan no et comprengui,
pero el que puc fer per mi es mes lleu que el vent dins d'una capsa.
Puc allargar la mà i acariciar el cel de marbre blanc,
sentir com l'aigua creua els meus dits enfonsats en un llac de nubols blaus,
somiaré que l'espai sota els meus peus llisca amb el pas del temps
i els somnis seràn realitat quan la foscor em digui que roda el mon sota els nostres peus.
Pero deus saber que nomes soc un esquitx, una llagrima tremola,
trencadisa com un vitrall, pero brillant de mil colors com mil sentiments,
intentaré cridar els sentits aliens, despertar la curiositat dels altres i aixi d'eixar de ser una sombra, els oblidats pasem el temps entre boires i laments,
de tant en tant fem sombra fins que la foscor ens fa llunyans.
Etiquetas: sol
