Arrodonint moments
Puc arrodonir els moments, pensar en sufriment i deixar fora sentiments,
pero no puc oblidar,
puc seguir endevant, mirant el terre o el cel,
puc continuar sempre fent camí, tot esperançat,
pendent d'un futur brillant o nomes docil i tendre;
puc entendre i fins i tot, asentir quan no et comprengui,
pero el que puc fer per mi es mes lleu que el vent dins d'una capsa.
Puc allargar la mà i acariciar el cel de marbre blanc,
sentir com l'aigua creua els meus dits enfonsats en un llac de nubols blaus,
somiaré que l'espai sota els meus peus llisca amb el pas del temps
i els somnis seràn realitat quan la foscor em digui que roda el mon sota els nostres peus.
Pero deus saber que nomes soc un esquitx, una llagrima tremola,
trencadisa com un vitrall, pero brillant de mil colors com mil sentiments,
intentaré cridar els sentits aliens, despertar la curiositat dels altres i aixi d'eixar de ser una sombra, els oblidats pasem el temps entre boires i laments,
de tant en tant fem sombra fins que la foscor ens fa llunyans.
Etiquetas: sol
posted by Crisol @ 10:19 p. m.
Deja tu huella: 3
