Soc el que soc
No poden saber el que tu saps.
No poden veure el que tu veus.
No saben que el camí està tallat quan no ets un igual.
Et miren i pensen que et poden cambiar,
que aconseguiran alló que ningú pot aconseguir.
Agafa la disfresa i sigues qui no ets,
celebra el teu propi carnaval,
enganya per aconseguir el que desitges
cambiat per donal-si el que volen,
sigues qui no ets, que en el fons volen el que es veu,
mai el que hi ha.
Jutjat per una mirada, acollit per la fachada,
que ets sino una imatge, un reflex en el mirall dels ulls que miren
una sombra del que desitges, un mal son en la foscor
un somni disfresat del color mes atractiu
per atreure les abelles a la mel.
I pateixo, i em faig mal, i el dolor em fa plorar
potser no soc el que veieu be, potser no mireu dues vegades
la vista es la que treballa i ella diu que soc mala peça,
penseu el que volgueu, digueu el que penseu,
cambieu per seguir la linea establerta,
pero no em digueu el que soc perque sigui un anima oberta.
Gracies a tots aquells que nomes veieu el meu aspecte exterior, perque ara ja se que no sou el que busco. Prefereixo navegar en solitari que eser esclau de cadenas imposades per modes o persones curtes de mires. No soc el que espereu, ni el que voleu veure, ni el que desitjeu, pero si que soc un bon home, potser encara no un exemple per ningú pero aspiro a ser honor, llibertat, veritat, amabilitat, tendressa, i tot alló que faci feliç al altres tant com a mi.
Etiquetas: engany
posted by Crisol @ 11:07 p. m.
Deja tu huella: 0
