Retorn
E tornat del meu mon, fins aquí, al meu refugi, on deixo les paraules i els sentiments escrits amb la força que nomes la vida pot causar. I he tornat perque tot es fosc allà a fora, allà en aquell lloc on si ets tu mateix no ets res, on has de ser la figura que d’altres busquen, on pots ser tu mateix nomes per uns instants en la teva intimitat la resta del temps has de ser una sombra, un resultat del desitg d’aquells a qui vols tenir aprop.
E tornat perque la por a tornat a trucar a la meva porta, perque les inseguretats tornen a voltar sobre el meu cap com voltors que busquen la meva pell per fer-ne un festí. El cor tocat, els sentiments retrobats, la duptosa seguretat que has trobat prop la meitat que et faltaba, pero que s’esmunyeix de les mans tant rapid com la sorra del temps pasa per devant teu. Serà de nou nomes un figura de neu que es desfarà al meu contacte, amb la meva propia escalfor? Es posible que sigui ella? O nomes un altre engañifa que els esperits juganers tornen a posar-me de parany per veurem caure de nou?.
Qui sap el que es o serà, nomes se que el meu mur s’esfonsa poc a poc i no aguantarà prou per resistir els cops que un cor atrapat pot llençar.
Etiquetas: retorn
posted by Crisol @ 11:36 p. m.
Deja tu huella: 0
