Perdut entre laments
Em creuries si et digues que ja no se plorar?,
perdudes les llagrimes entre penuries i dramas.
Ja no crec que el temps sigui el misatger
que porti cap a mi la sort que mai no e conegut
i sento la fi propera, arreplego el cap contra el meu pit,
tanco el ulls i nomes vull...
la mirada perduda, observant d'altres animes que nomes trenquen la calma,
sonric per fer feliç, i la meva ma ja no s'aixeca
la desesperació no em deixa, vull plorar i nomes puc sentir
el buit al meu interior, el desitg de fugir amb les estrelles
ser sols una mes en el cel i descansar entre la foscor.
No puc seguir amb el pit dolgut, no puc somiar sense dormir
les nits son mal sons on solitari sec entre multituds, sol amb mi mateix
i l'amor es nomes un desig llunya i la felicitat un vaixell perdut en un naufragi i la vida un record de moments tragics.
Tant de bo tot fos el final, acabes d'una vegada, es decidis el desti que el futur em prepara i pogues tocar el fons d'aquest pou fosc i sense final per poguer descansar d'una vegada lluny de proclames i crits, i animes sense sentit. Mai no seré el que volen perque mai e sigut com ells.
Etiquetas: llagrimes
posted by Crisol @ 2:19 a. m.
Deja tu huella: 3
