Capficat...
De vegades alço els ulls i tot mirant al cel em pregunto el perque de tants detalls, el perque de la soledat, el perque de la tristor, el perque de les mirades que no duen a cap lloc. Soc un anima mig trista i tres quarts alegra, puc somriure sempre, tot alegrant la mirada a qualsevol, no m'agrada encomanar la tristessa, pero quan no mireu, el meu cor s'enboira, abaixa el cap i plora; no i puc fer res, tinc anima trista, sento el mon que m'apreta i no em deixa respirar, no estic malalt i tampoc mi capficu, pero es que de vegades la soledat i la diferencia em fan mal. Jo també vull tenir un mon, una vida i un futur planejat, pero ara nomes soc un anima lliure que navega amunt i avall, tot esperant que la marea em dugui a algun lloc habitat.
Etiquetas: capficat
posted by Crisol @ 6:33 p. m.
Deja tu huella: 1
