Pérdida
Em diuen, que nomes planto els meus pensaments
en aquest lloc oblidat,quan la tristesa m'acosa
i mai quan l'alegria es la meva companyia.
Potser es cert, pero quan l'alegria es al meu cor
l'aprofito fins que s'esgota, en compartirla amb qui toca.
L'alegria a la meva vida dura poc i s'esgota rapid.
A la vida els bons moments son com els amics i les persones estimades,
tard o d'hora surten del cami i agafen una sortida que els allunya de tu.
Les despedides mai van ser el meu fort,
tot i aixi de vegades un no pot ignorarles
i sempre e pensat que la millor despedida
es un paper que expresi el que aquella persona
que marxa del teu costat, ta fet sentir i ta aportat.
Companys en podem tenir a mans plenes,
pero amics nomes en comptades ocasions
hi ha una abismal diferencia
els amics t'arriben al cor,
mai estan de mes,
omplen un buit cada cop que son al teu voltant
tenen una ma, un braç i alló que sigui necesari per a tu
reconeixen el teu dolor amb una mirada
i pateixen tant com tu pateixes per ells.
Es dur dir adeu en un mon,
on trobar qui escolti, comprengui i sonrigui
es tan dificil com acceptar la perdua d'un esser estimat.
Algú va dir una vegada que quan un amic s'en va
algo es mor a l'anima, una gran veritat,
pero sempre conservaré la petita esperança
que un dia, ara llunyà, tornaras amb nosaltres,
perque no podria acceptar perdre algú com tu.
Etiquetas: adios
posted by Crisol @ 9:48 p. m.
Deja tu huella: 1
