No mes dubtes
Somiador, pensador, qui sap si massa imaginació fa mal
quan desperti caure ben fons sota el fang
i sota la pluja relliscaré sense poder-me mantindrem en peu
cansat de roncar entre somnis i malsons
entre tolls d'aigua amb els peus coberts em veuràs
i tornaré a aixecar-me per tornar a caure
i dret, mirant al nord, amb la vista fixada a l'horitzó.
Un dia vaig trepitjar la teva terra
ara soc lluny on no pot arribar ni el vent
la butxaca on guardava els teus records,
es va perdre en una ventada de mal sons
i ara soc anima lliure, i descobreixo el sol cada matí,
i el calor que ell amb dona es suficient
per sentir un abraç com els que abans tenia.
Ja no m'espanten aquells quadres que torbaven les meves nits
ara soc anima lliure, sense penúries, sense desitjos
amb la mirada torta i el pas esquerp
però convençut de l'encert.
Etiquetas: penuries
posted by Crisol @ 2:51 a. m.
Deja tu huella: 1
