Too much love will kill you!!
Avui que estic aborrit, aprofito per a dir-vos el que penso del que estimo, d'alló que veig quan la miro i del que ningu pot veure perque els ulls del amor nomes pertanyen a aquells que veuen mes enllà del cap on els sentiments esperen per retirar el vel que ens fa cecs i ens oculta la realitat.
Quan miro els seus ulls: -veig un mar d'onades blaves, un oceà de serenitat, una calma que t'espanta i no et deixa alliberar, t'enganxa i t'estira com les corrents marines, pq els seus ulls son miralls que revelan la veritat, no del seu mon sino el teu deixant veure els teus desitjos i els somnis que perseguits, mai poden ser atrapats pero en els seus ulls retinguts es poden fer realitat.
Quan miro els seus llavis: -creua per el meu cap un pensament que em diu, que no son per ser observats, els seus llavis demanen sentir el dolç sabor de la vida, humits amb petons que fan rodar el cap, una musica lleugera, un sentit que creua el cos, una porta que et llibera i un camí que et porta enrera i retornes alla on eres per tornar a començar. També se que quan moseguen perdo el control del meu cos, tot en mi perd consistencia i no soc mes que un ninot.
Quan miro els seus pits: - Sento culpa per desitjarlos, per sentir que vull tocarlos, per pensar que son als meus somnis i que... be... que la deria matrapa i els vicis em rebaixen; i penso que soc culpable per voler allo que a ella no la fa del tot contenta. Se que el tamany no importa pero les mans ja no em responen i el cervell pot menys que el desitg; renunciaria a ells si aixo la fes mes feliç, pero de vegades em venen al cap pensaments que em diuen que dins dells hi ha un cor que pot tenir aquest tamany, i aixo m'explica el perque, de tots els seus sentiments.
Quan miro la seva panxa: -Quan arrivo a la seva panxa ja fa estona que e perdut el nord, suau com el tacte del cotó, i calenta com un coixi de plumes, el seu melic on puc caure com un forat on oblidarme i abandonar aquest mon, fugir lluny, cami d'aquell lloc on la perfecció no es blanca ni es negre ni te forma ni color, on ets el que vols i vols el que ets.
Quan miro el...: -Podria continuar i recorrer els seus racons com si de camins tractarem, pero la vergonya em talla i potser en altre hora sigui capaç de explorarla com es mereix i sense limits per descobrir que el seu fisic es un recipient magnific; una capsa de pandora que guarda dins seu els pecats que ara em fan tornar vermell i un cop alliverats trencaran alló que em frena i res no serà com era perque serém un i nomes ens veurem l'un a l'altre i un mon ple d'esperançes.
posted by Crisol @ 11:50 p. m.
Deja tu huella: 2
