Felicitat per demà
Tinc nomes breus moments per tenyir de tinta aquest blanc paper, marxo al llit a descansar, per demà no trencar la rutina i de nou començar puxan a la roda de ratolí i seguir girant i girant. Dic que la vida seguiex el seu camí mentres miro per la finestra d'un tren que corre mes rapid del que jo voldría, i la meva vista es perd en l'infinit mentres els meus pensaments repeteixen moments viscuts; penso en els desitjos, en alló que soc i que no vull perdre, penso en el que sento i fixat en l'infinit no comprenc perque nomes tinc neguits.
Pensà que el meu estil atrauria com la mel a les abelles, pero resulta que potser no era tant dolça com jo pensava, tot i que hi ha qui diu que massa dolça es posible que allunyi fins a les mosques. La questio es que no puc i no vull cambiar tot el pasat per aconseguir falsament alló que no puc trobar amb el cor a la mà.
I com qui no vol la cosa, ja son 51 escrits i pensaments!!
Etiquetas: mel
posted by Crisol @ 11:32 p. m.
Deja tu huella: 1
